Viles Florides pòble de Tredòs

TREDÒS

Darrèr pòble de Naut Aran, abans d’arribar entàs pistes d’esquí de Baqueira Beret. Tredòs ei eth punt de gessuda idonèu entà gaudir dera Val d’Aran e recórrer es camins, cims e còth que son apròp des mès de 30 lacs de montanha que banhen eth Circ de Colomèrs, era entrada ath Parc Nacionau d’Aigüestòrtes. Era rota auance pera ribèra d’Aiguamòg e arribe enquias famosi Banhs de Tredòs, ues aigües sulforoses e damb propietats terapeutiques, coma dejà comprovèren es romanesi.

Era glèisa parroquiau de Santa Maria de Cap de Tredòs delate en sòn exterior signes deth romanic lombard deth sègle XI-XIII. Era preséncia d’ua cripta ena part inferior deth faristòl e era emplaçament dera tor deth campanau apartada respècte eth còs der edfici religiós hè que sigue ua visita obligada en municipi.

Tredòs tanben ei sinonim de petites viuendes tradicionaus perfectament integrades en paisatge, de vesins respectuosi damb eth sòn medi naturau e d’equilibri.

Projècte Florit

Era volentat deth pòble ei èster un espaci agradiu entàs sòns vesins, crear ua zòna urbana pròplèu ara natura des entorns e dar vida e color as viuendes damb arbes de granes dimensions coma pícees, abies o pins. Enes carrèrs s’i an installat jardinères de colors vistosi. Tanben se n’an penjat enes fanaus e ath long de tot er arriu damb ua espina metallica damb vegetacion variada e plantes annaus resistentes ath heired, qu’ena primauera s’acompanhen de surfínies e petúnies entà aufrir color.

Mès, sustot, es vesins son es mès implicadi aportant vida e vistositat ath pòble damb es sòns balcons e parets de carrèrs engalanades de flors. Ena volentat de respècte en medi ambient e enes sòns components naturaus, tant er ajuntament coma es abitants deth pòble entenen qu’er aigua ei un bén fòrça demandat e, per aquerò, era majoria de jardinères e zònes verdes locaus dispòsen de règ programat damb goteig.

Qualificacion