Unha
Descripcion
A pòga distància de Salardú, plaçat mès ath nòrd, a 1.280 m de nautada, se trape eth petit pòble d’Unha (114 abitants), ath pè deth Pui d’Unha, en tot dominar er arriu Unhòla pòc abans dera sua confluéncia damb er arriu Garona. Ara sua entrada en tot vier de Salardú, i trapam ua des bastisses civius mès interessantes dera Val, “Ço de Brastet”, ua antiga casa senhoriau bastida en 1.580, fortificada, damb hièstres e portau reneishentista.
Ar aute extrèm deth nuclèu i a era glèisa parroquiau de Santa Eulàlia, bastissa romanica (sègle XII), de planta irregulara e dimensions redusides. Ei dividida en tres naus desiguals per pilars circulars que sostien arcs formers de miei punt, d’a on arrinquen es torns dera cubèrta
Eth campanau de forma octogonau de base quadrada date deth 1.775 e era sua cubèrta a un peculiar acabament en forma de bulb, d’aire orientau.
En interior i trapam importantes pintures romaniques descubèrtes enes darrèri ans e qu’actuauments son en procès de restauracion. Se trapen en torn der absida dera glèisa e mòstren ath Crist en majestat entornejat per simbèus des evangelistes. Es pintures dera zòna deth còr son pentures gotiques que representen diuèrsi episòdis biblics.
Es restaurants son aciu es establiments que i predominen, en tot dar ua variada aufèrta gastronomica. Tanben i a lòcs entà poder-i pernoctar.
Hestège era hèsta major eth 16 de seteme per Sant Sebastian, e era patrona eth 10 de deseme per Sta. Eulàlia.